Diumenge vam acompanyar el Pare Francis a la missa de la presó d'homes.
En anar cap allà ens intentava explicar com era la presó que anàvem a visitar, i com més detalls ens donava, més ens imaginàvem Alcatraz segona part...
Vam trencar totes les creences en arribar-hi. Ens deia que les cases per on passàvem eren dels policies, tot i que semblava un poble com molts d'altres, amb ramats pasturant, parròquia, nens pels carrers, etc. i no vam veure ni una sola tanca. Els 8 o10 presoners que van assistir a missa van arribar només escoltats per un policia i van seure compartint seient amb les famílies i nens dels treballadors, o sigui dels policies. De fet, només els vam poder distingir per la roba que vestien. Tot i estar complint llargues condemnes, quan els vam saludar i mirar als ulls despertaven una profunda tendresa. Tot plegat va ser una bonica experiència. En acabar, ens vam quedar un parell d'hores a jugar amb els nens, mentre el pare Francis anava a la presó de dones.
Us deixem algunes fotos.
Us deixem alguna foto més...
Aquesta nena ens va semblar idèntica a l'Elna amb un parell d'anyets més.
Va estar asseguda entre nosaltres durant la missa i es deia Therèse!
La vida et regala de vegades moments màgics... i de vegades només un mateix sap que ho són.
En anar cap allà ens intentava explicar com era la presó que anàvem a visitar, i com més detalls ens donava, més ens imaginàvem Alcatraz segona part...
Vam trencar totes les creences en arribar-hi. Ens deia que les cases per on passàvem eren dels policies, tot i que semblava un poble com molts d'altres, amb ramats pasturant, parròquia, nens pels carrers, etc. i no vam veure ni una sola tanca. Els 8 o10 presoners que van assistir a missa van arribar només escoltats per un policia i van seure compartint seient amb les famílies i nens dels treballadors, o sigui dels policies. De fet, només els vam poder distingir per la roba que vestien. Tot i estar complint llargues condemnes, quan els vam saludar i mirar als ulls despertaven una profunda tendresa. Tot plegat va ser una bonica experiència. En acabar, ens vam quedar un parell d'hores a jugar amb els nens, mentre el pare Francis anava a la presó de dones.
Us deixem algunes fotos.
Aquesta nena ens va semblar idèntica a l'Elna amb un parell d'anyets més.
Va estar asseguda entre nosaltres durant la missa i es deia Therèse!
La vida et regala de vegades moments màgics... i de vegades només un mateix sap que ho són.
Quin apassssssada de fotos!!! Quantes emocions se'm mouen!! Se us veu feliços i amb un pau als ulls... ojalà que sigui així! Us enviem molts petons plens d'energia i d'amor per a que el pogueu seguir repartint amb els més pekes... a gaudir de l'aventura amorens!!! US ESTIMEM!!!
ResponEliminaPer cert, i tant que la Therèse s'assembla a la nostra Elna!!! Casualitat... causalitat.... ah ah ah... aix la vida, quines coses ens t'e preparades... uffffff! Aprofirteu tot el que l Africa us regala!!!!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDe fet, en Tagore ja ho va dir no?
ResponEliminaHola Teresa...y Josep.
ResponEliminaEs enternecedor el viaje que estais realizando,porque en realidad es un viaje hacia el interior de vosotros mismos -que es el viaje por excelencia-. Disfrutar y profundizar de esas esperiencias porque es ahí donde encontraréis la felicidad, la individual y como pareja.
Un abrazo.
Miguel