......

dissabte, 3 de setembre del 2011

Dia intens!!!









Pel matí a l’escola, per la tarda un nou orfenat!
Ara estem allotjats a l’escola claretiana Bakhati a Musoma, tocant el llac Victòria, un gran complex on hi ha 80 nens internats i centenars més que venen cada dia. També hi ha dispensari, maternitat i una granja!. Aquest matí hem estat a les aules amb els nens i nenes de primer i segon de primària. Han agrupat les dues classes del mateix curs i hem fet les activitats amb 80 nens alhora! Ens hi hem deixat la veu, la imaginació, hem gaudit molt de l’experiència i hem carregat piles amb els seus somriures... què més es pot demanar?

Després de dinar ens han preparat una trobada amb el claustre de professors. Estàvem ‘acollonits’ pensant de què parlaríem amb ells. De sobte, ens hem trobat tots els profes asseguts i nosaltres de ponents! Hem decidit canviar les regles del joc a l’estil Baldi: els hem convidat a seure en cercle i tot ha fluït de meravella. Hem parlat sobre molts temes: de l’ecologia emocional, de la missió, visió i valors, de la importància del joc per aprendre a relacionar-nos, de la passió del mestre i de com pot influir en els alumnes des d’una relació amistosa amb ells, del medi ambient, de la responsabilitat personal, dels problemes comuns que sorgeixen a l’aula, etc.
A cinc minuts d’aquí està el centre St. Justin, on hem anat aquesta tarda. És per a nens sord-muts i la majoria també orfes. Alguns tenen altres handicaps: ceguesa, síndrome de down, etc . Hi havia uns 80 nens de totes les edats que reben educació especial a l’escola de l’Estat però que els hi manquen molts recursos, sobretot bons mestres. Estan oberts a tota mena de col·laboració i ajuda. Tant els nens com els cuidadors i mestres són encantadors!

En poques paraules: hem flipat!!! Ens han rebut amb els braços oberts, hem jugat amb ells tota la tarda, adaptant els jocs, creant-ne de nous, fent bromes ... ens hem pogut comunicar tan bé! Ens han cantat l’himne de Tanzània amb el llenguatge dels signes. Què bonic! El seu agraïment sincer de cada un d’ells mirant-nos als ulls i posant-se la mà al cor ens ha tocat la fibra.

Per què us feu una idea, aquí en general molts nens no han tingut mai un globus a les mans. No tenen quasi material escolar, així que encara menys per a l’esbarjo. Ens han demanat que hi tornem, encara que només sigui mitja hora... la veritat és que no podríem marxar sense tornar-los a veure! Ens han robat el cor!

Tot i cadascun d’aquells nens i nenes, estan aquí per trobar la seva missió a la vida (potser la seva missió és despertar en d’altres força per superar-se), per construir el seu somni i fer-lo realitat, poden ser feliços si se senten compresos, integrats, escoltats, bàsicament estimats. I qui no?? La nostra humilitat ens permetrà mirar-los als ulls de tu a tu amb alegria, abraçar-los amb un mateix llenguatge i poder percebre la seva excel·lència. Ser acceptat i rebut per ells és un gran regal. No hi renuncieu. Això és vida! Hi ha molts racons com aquest ben aprop de casa nostra, a la nostra ciutat, al nostre barri...

4 comentaris:

  1. Sincerament, estic esperant noves entrades al blog cada dia "como agua de mayo". Quina passada! Quin viatge i sobre tot que bé que expresseu les experiències, i l'emoció que us generen. Ens esteu fent descobrir tantes coses... Moltísssimes gràcies! Tinc ja un trosset de cor africà :-)

    ResponElimina
  2. Queridos Jose y Tere: Me alegro muchísimo que os sea fructífera vuestra estancia,y espero que esta os de los frutos personales que os habeis trazado y otros que os vengan por el camino.Espero veros pronto por aqui.Besos.ALFONSO BOLEA

    ResponElimina
  3. Jolin familia... quina enveja m'esteu donan't!!! Ja em vec jo allí fent-lis una "sandia gorda gorda" i un "hola me llamo Curro"... quines cares de felicitat que tenen aquest angelets... esteu regalant vida, que bonic!!!! CARPE DIEM D'AFRICA A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE
    US ESTIMEM MOOOOOOOOLT

    ResponElimina
  4. hola nois! Abraçades enormes...estem super feliços de veure aquests enornes somriures a les vostres cares. Us seguirem fins a la tornada!!! Laia, Xavi. Zulma

    ResponElimina