Un amic del Congo

Tot just havíem arribat del Serengueti on havíem passat dos dies. El menjar havia estat escàs i les hores de son també. Quan vam arribar a Musoma, després de tants quilòmetres i aventura, ens va semblar com si arribéssim a casa. Vam descansar unes hores en un llit confortable, vam conèixer els equipaments de l’escola i internat, i el dinar ja ens esperava a taula. Com sempre, un munt d’olles de banda a banda de la taula, amb diferents plats per triar: arròs blanc, ugali, peix en suc, peix fregit (del llac Victòria), carn, puré de verdures, mongetes, bledes, ... de tot! El que no sabíem aquell dia és la sorpresa que ens trobaríem a la taula, que tot i la gana que teníem, era una persona: l’Stephane.

Provinent de Kinshasa (el Congo), l’Stefane està estudiant teologia per ser capellà. Només té 27 anys. Per nosaltres va ser com conèixer la més pura essència africana. D’ell brolla una força i amor apassionant pel seu país, per l’Àfrica i pel gènere humà. El seu somni és veure l’Àfrica unida, creient fermament en les seves possibilitats i exaltant les seves riqueses, naturals i humanes.

Ens va parlar del que està passant al Congo. De l’espoli i guerra que estem causant el primer món de minerals i pedres precioses (or, diamants, coltan, ) per abastir-nos de joies, mòbils, ordinadors... Es veu que estan fent un cràter immens d’on van treient cada dia infinites riqueses, a expenses de destrossar la natura i acabar amb vides humanes. També sobre la construcció de quatre preses enormes per generar electricitat a la zona de Katanga. Abans d’acabar de sopar, se’ns havia fet un nus a la panxa. Sentíem tant de dolor! La impotència ens invaïa. Com podem ser part de tot això? Ens trobàvem realment malament...

Heu de saber que a Tanzània cada dia hi ha talls de llum, tan de dia com de nit. De fet, hi ha moltes cases que no els afecta perquè no tenen electricitat. Quan no hi ha prou electricitat per a tots, es garanteix l’energia a les grans factories (multinacionals de la perca del nil, begudes famoses, companyies xineses, i moltes altres que ja us podeu imaginar, les de sempre). La pregunta és ¿quantes d’aquestes són africanes? ¿quantes d’aquestes generen riquesa pel propi continent? ¿la mà d’obra barata té algun valor afegit pel desenvolupament d’un poble?

L’Stephane parlava amb força, amb els ulls brillants, mirant al cel de tant en tant, com cercant l’esperança. El seu missatge ens va atrapar, com també el seu alt grau de consciència. Connectar amb persones així, de realitats tan diferents i d’un sentiment comú, és la mostra més clara que TOTS SOM UN. Seguirem en contacte amic! Com ja et vam dir, ets un guerrer amb gran vocació de servei. No et rendeixis mai! Et seguim!

Gràcies per inspirar-nos i regalar-nos aquests poemes:

AFRIQUE

Je t’aime Afrique,

Terre de mes parents

Terre de mes ancêtres

Je t’aime Afrique,

Je te souhaite paix, unité, développement et prospérité toujours et a jamais

Je t’aime Afrique!

TANZANIE,

Terre de paix,

Terre d’avenir

Je ne t’oblierai jamais

C’est toi qui m’as accueilli depuis mon apparition sur la terre des vivants

Tu m’as nourri du lait de tes vaches et des plantes de tes forets

Du poisson de tes eaux et de l’amour de ton peuple

Je ne t’oublierai jamais,

Tanzanie terre de paix et d’avenir!

StepnaneUyungu