Jamboooooooooo!
Tot just avui fa una setmana que vam arribar a Tanzània!
Els primers dies els vam passar a Dar Es Salam, ciutat dels embussos de trànsit, i capital econòmica del país. Vam estar tres dies a l’escola Claret de Kimara, barri als afores de la ciutat, fent activitats lúdiques pels nens i nenes de primària. L’acollida que hem tingut per part de la família Claretiana ha estat excepcional i el feedback amb els nens extraordinari.
De Dar, ens quedem amb una pila de bons records i molts moments compartits amb els missioners. Des de poder assistir a la missa infantil i massificada! del diumenge, com anar a visitar llocs turístics, com anar al mercat d’artesania i aprendre amb ells a regatejar, per no dir el kit bàsic de swahili que ens han posat a l’abast.
Fa tres dies que estem a Morogoro, ciutat d’interior. Estem allotjats al seminari claretià i cada dia anem a col·laborar en algun projecte. Durant dos dies hem estat a un orfenat de la zona rural portat per cinc monges i amb 54 nens des de 0 a 15 anys. Poques mans per tanta feina! Ha estat un regal poder jugar amb nens tan peques, canviar-los, dutxar-los, tenir els bebès en braços...
En orfenats com aquest t’adones que realment la vida, per alguns, és una lluita des dels primers dies d’arribar a aquest món. Hem vist molts nens amb malària als bressols, amb només un mes d’edat, tres mesos, ... i a mida que es fan grans, els més febles es defensen com poden dels més forts. Joguines que es llencen uns als altres al cap, esbatussades amb qualsevol pal o joguina, estirades als gronxadors... sempre és la lluita per aconseguir la joguina que vols, aquells braços que et gronxin, aquella dutxa tan esperada...
Per altra banda, aparentment en un orfenat sense normes com el que hem estat i amb ínfimes condicions d’higiene, m’adono de la solidaritat dels nens, de la seva honestedat, del seu respecte cap als grans i també entre ells. Tot i estar a una ‘jungla’ d’orfenat, ens quedem amb la divinitat d’aquests petits éssers.
Només cal que seguis a terra i et quedis quiet... ells vindran a treure el millor de tu, a tibar del fil de l’amor que va teixint el teu cor amb l’alegria del seu somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada