......

dissabte, 24 de setembre del 2011

El viatge s'acaba, l'amor continua...

Estimats amics,
Gràcies per seguir-nos en aquest viatge a l'Àfrica.
Sense vosaltres, el que hem viscut i com ho hem viscut, no hagués estat el mateix. L'energia que hem rebut, les reflexions que hem fet, les paraules d'ànims que ens han ajudat a donar el màxim... Gràcies.

De moment quedarà aquest bloc en standby.
Ens podeu seguir al bloc de sempre:
www.arbredelesparaules.blogspot.com

Està clar que...
si l'Elna no hagués arribat a les nostres vides, no haguéssim fet aquest viatge.
si l'Elna no hagués marxat, no haguéssim fet aquest viatge.
Tant si l'Elna s'hagués quedat o marxat, l'estimaríem amb la mateixa intensitat.
T'estimem!

Tot té un perquè, tot té quelcom de positiu, tot i que costi veure-ho de vegades entre llàgrimes.
Gràcies a tots per fer-nos sentir que ha valgut la pena.

Josep i Tere

diumenge, 11 de setembre del 2011

Dol i metamorfosi

Per acabar, us deixem un fragment del llibre 'En la tristeza pervive el amor' d'Elisabeth Lukas. Fa temps que, per curiositat, el vaig agafar de la biblio i el vaig tornar sense treure-li el suc. Per 'causalitat' em va tornar a caure a les mans el dia abans de marxar de viatge quan renovàvem les guies de Tanzània. Ha estat clau en el procés de dol que tot just ara comencem.
Sembla que la vida et prepari d'una manera sutil pel que hauràs de viure a continuació...

Com les crisàlides doncs, seguim la nostra metamorfosi.
Gràcies per seguir-nos amics! Fins aviat!
;-)  www.metamorfosipersonal.com

"Como es sabido, el gusano de seda se encierra en un capullo para liberarse de él como mariposa trasa la metamorfosis. El proceso de liberación es extremadamente dificultoso, porque la crisálida tiene que aplicar una enorme cantidad de fuerza para romper la cáscara del capullo con sus frágiles alas. Los científicos estaban intrigados acerca de qué pasaría si ayudaran a la mariposa en este proceso. Así, cuando llegó el momento de la liberación, abrieron artificialmente desde el exterior una serie de capullos. Las mariposas, ilesas, empezaron a hormiguear, pero no volaban. Ninguna de ellas fue capaz de elevarse por los aires y, como en aquel estado no podían acceder al néctar de ninguna flor, murieron de inanición.


La gran cantidad de energía desplegada para agrietar el capullo es necesaria para que las mariposas confíen en la fuerza de sus alas. Pero si no pasan por la experiencia de hacerlo de forma autónoma, no se atreven a abandonar la 'seguridad' que ofrece el suelo.

Este fenómeno recuerda mucho a esas personas que tampoco se atreven a vivir su propia experiencia. Un período de duelo podría ser la metamorfosi tras la cual consigan liberarse de la fina cáscara de la angustia utilizando las alas del espíritu."

Zanzíbar!!


Zanzíbar és una illa preciosa!
Hem estat a platges idíliques, d'aigües transparents i plenes de palmeres.
També està plagat de resorts. Com sempre, el contrast entre el dins i el fora hi és present. Als guiris no els hi falta de res, a les cases (la majoria de fang) no tenen aigua, llum, etc. Una TV per poble és suficient per estar al dia i fer germanor. Hem viscut  la tragèdia de l'enfonsament del vaixell que anava cap a la illa de Pemba. Quina desgràcia...
Hem passejat, recorregut amb cotxe l'illa, i ens hem anat aturant als petits pobles llogant un cotxe pel nostre compte. Apurant les hores de llum, i després continuant passejant pels carrers d'Stone Town.
Llàstima no tenir més dies! aixxxxxx!
Jambo Zanzíbar!






divendres, 9 de setembre del 2011

Desfent el camí...

El viatge s’acaba. Estem desfent el camí cap a Dar Es Salam en cotxe amb el John i en Domi per agafar l’avió de tornada. Musoma-Mwanza-Dodoma-Morogoro-Dar Es Salam.

El paisatge de Tanzània és semblant que el d’anada cap a Moshi: àrid, de terra rogenca, esquitxat de grans baobabs, cases de fang a peu de carretera, de tant en tant alguns ramats, botigues improvitzades de tot tipus, gent que va amunt i avall per marge de la carretera: a peu, en bici o en piki piki (moto), quasi sempre carregats o compartint vehicle, portant altra gent de paquet. El que més ens dol: l’esforç sobrehumà i veure nens jugant al carrer.

Nosaltres hem canviat. Cada dia a l’Àfrica no passa envà. Aquesta terra et va calant els ossos i et transforma la mirada. El nostre cor batega amb força, i ens sentim connectats amb quelcom més enllà del que és visible.

Recordem les mirades de la gent, les paraules de benvinguda dels que ens han acollit, les estirades de braços i cames que ens feien els nens de l’escola, els salts d’alegria quan veien que anàvem a jugar amb ells, els sons dels seus djembés a la missa de les 6.30AM!, el menjar tan bo que ens han preparat totes les cuineres, els xapatis del matí, el txai amb sucre morè, deliciosos plats africans... No se’ns oblidarà tampoc veure un maasai assegut sota un arbre envoltat del no res. Meditant?, avorrit?, observant-nos? Per un moment m’hagués encantat estar a la seva ment i esbrinar què pensava i sentia. I l’elefant caminant de negra nit pel mig del Serengueti? Cap a on anava? Quina pressa tenia? Per què se li havia fet tard?

Hem conegut grans persones que volem recordar sempre i agrair-los el molt que ens han donat:

Per començar tots els amics claretians, en especial en John que ens ha acompanyat tot el viatge. Quin gran cor! En Martin, Sahaya i Immanuel que estan amb ell a Dar i són encantadors. En Francis, Charles, Wolfgang i Tadeus que vam conèixer a Morogoro i vam compartir bones estones. En Baskar, en Yesu, en Jones i en Stefane que ens han fet sentir com a casa a Musoma. I també a Mwanza: en Brito, Stefan i Pascal. També les Sisters: Therèse, Virgil, Angela, Elvin, Maria, ... de Dar, i Sister Elisa de Musoma. Totes elles un sol! A més, hi ha hagut moltíssimes persones més que volem agrair: en Domi (mecànic), l’Anthon (jardiner, quasi particular!), els mestres, cuineres, cuidadores, gent anònima que ens ha donat un cop de mà a Serengeti, l’Ezequiel i Stephan del centre St. Justin, i sobretot als nens i nenes que han fet sortir de nosaltres el que teníem tantes ganes de donar. GRÀCIES!

GRÀCIES A TOTS!
Us portem al cor!

Seguim per la carretera cremant gasoil i atrapant quilòmetres... ens falta cada vegada menys per arribar a Dodoma on farem nit. Caient la tarda, el paisatge s’omple de baobabs a banda i banda del camí. Cada vegada més! Sembla com si estiguessin venint a acomiadar-se de nosaltres... fins quan? Això no hi ha temps que ho esborri! Asante Sana!











Recordant els dies a l'escola a Dar








dijous, 8 de setembre del 2011

Activitats a l'escola Bakhita (Musoma) i St Justin Centre

Aconseguit! Hem passat per totes les classes! Amb els ‘peques’ hem jugat i fet manualitats, amb els grans hem passat per cada classe generant el debat obert, incentivant-los a que ens fessin preguntes, i amb els profes hem compartit experiències i punts de vista enriquidors per a tots.

El penúltim dia d’estar a Musoma, vam pintar la cara a més de 160 nens. Quasi tots els de la llar d’infants i pre-escolar, i per la tarda al centre St. Justin amb els nens discapacitats. Geniaaaaal! Vam acabar exhausts, però satisfets. Ells contentíssims!

Us deixem algunes fotos!