Avui hem visitat el centre Amani, per a nens discapacitats.
En total hi havia 22 nens interns i en total són 60 els nens i nenes que reben classes de primària, secundària i altra formació segons la discapacitat que tenen (arts plàstiques, fusteria, etc).
Segons ens ha explicat un dels treballadors socials, les persones amb discapacitat estan molt marginades a l’Àfrica, també arreu del món. És una llàstima que es barregin certes discapacitats i que s’infravalorin ments brillants amb gran esperit de superació.
Un dels nois discapacitats d’avui, en Benedict, estudiant de secundària, ens ha donat la gran lliçó del dia. Per causa d’una malformació es desplaça amb tricicle, i si no, camina amb les mans. Estava pendent de tots i no s’ha perdut ni un minut de la nostra companyia. Una estona que hem estat parlant amb ell, li hem preguntat què volia ser en un futur. Ens ha contestat que vol ser director d’un centre com l’Amani, treballar per a les persones discapacitades. Great Benedict!, seràs el que tu vulguis ser, n’estem segurs! No només d’això, si nó també que ets un ésser complet i perfecte.
Amb un dels nens amb qui ens hem comunicat més ha estat amb en Fredy, un nen encantador i sord mut. Ha estat tan bonic prescindir del llenguatge, trencar barreres i creure que és possible escoltar amb la mirada, amb el tacte...
Una abraçada per a tots aquests àngels!
Si qualsevol de vosaltres teniu interès en conèixer el centre de prop, sereu molt ben rebuts a Amani. Necessiten sobretot professionals (fisioterapeutes, mestres d’educació especials, etc).
27/8/2011
Quin cor més generós el d'en Benedict. Preguntem-nos tots on falta el nostre granet d'arena... i posem-lo !
ResponEliminaHola Tere, Hola Josep,
ResponEliminaestic molt emocionada d'haver rebut l'enllaç a aquest bloc.
I també estic emocionada de veure de nou el vostre somriure, aquest somriure que ens ajuda a tots.
Una abraçada des de Girona.
Bet